Aquest passat dijous dia 25 de maig ha tingut lloc una primera trobada entre representants de FATEC i professionals d’entitats FEATE per posar en comú i compartir la visió que tenen ambdues entitats sobre l’acompanyament a l’envelliment.

Els representants de FATEC van compartir el contingut del seu programa “Com ha de ser la residència on vull viure”, un recull de bones pràctiques recopilades a través d’un ingent treball de camp realitzat per voluntaris de FATEC i que posa de manifest quines son les preferències i desitjos de bona part del col·lectiu de gent gran que va més enllà de trobar un espai adequat on sigui ateses les seves necessitats bàsiques, amb l’objectiu que sigui un nou domicili on desenvolupar el seu pla de vida.

Ara que tant es parla de l’atenció centrada en la persona, per als centres assistencials l’aportació que fa FATEC a través d’aquest programa és summament important perquè sovint quan una persona ha d’accedir al serveis residencials ho fa en una situació de claudicació que gens ajuda a conèixer quins son els seus desitjos, deixant moltes decisions en mans dels professionals que, sovint han d’interpretar-los corrent el risc d’estandarditzar l’acompanyament i l’atenció que l’usuari necessita.

Conèixer el punt de vista sobre com volen, com imaginen a partir del seu moment actual com ha de ser una residència, ajuda als professionals a obrir la mirada, a tenir en consideració els inexorables canvis de perfil, de preferències, de necessitats.

FATEC amb el seu treball és una gran font d’informació i esdevé una veu que ha d’influir de forma decisiva a construir el model del futur que s’endevina basat en organitzacions flexibles, amb models d’atenció humanístics adreçats a l’acompanyament de cadascun dels projecte de vida que acullen. Organitzacions al servei de les persones.

En aquest sentit, els professionals d’entitats FEATE que van participar del grup de treball van poder explicar com desenvolupen el procés d’implantació de l’ACP en els seus respectius centres, impulsant aquest canvi de mirada i de paradigma que situa de forma real al usuari en el centre de l’atenció.

En aquest sentit doncs, es van destacar les bones pràctiques que s’estan duent a terme ja en el nostre país, i com aquestes aporten valor i esdevenen una eina eficaç per lluitar contra els pre-judicis socials vers l’envelliment, la malaltia i la mort, però sobre tot per trencar amb el rebuig que encara ara sorgeix quan una persona precisa ser atesa en una institució. Acabar amb el “si em tanquen és que ja no serveixo”, o “la família ja no em vol a prop” i tants d’altres expressions carregades de dolor i rendició sorgides tant dels usuaris com dels seus familiars.

Aquest encontre de veus i visions de persones grans amb professionals d’entitats que els presten serveis era inevitable i sorprèn que no s’hagi produït abans en el temps. Probablement aquest retard vingui motivat per les visions segmentades que la nostra societat te de les diferents etapes de la vida.

Amb el treball de diàleg iniciat, del que s’augura un llarg recorregut, esperem reforçar aquesta idea d’acompanyament durant l’etapa d’envelliment, reproduir aquest interessant debat en el sí de la societat i que l’administració recolzi i es sumi a les iniciatives que anirem compartint.

 

 

Més informació:

 


 

feate 01

 

 

feate 02

 

 

feate 03