Estem bastant segurs que una gran part de la ciutadania ha vist amb comprensió i creiem que amb aprovació, la demanda de la Sra. Maria José Carrasco de posar fi a la seva vida, desprès de 30 anys de patiment, degradació del cos i de les seves funcions, expulsada per la malaltia de tenir una vida normal, acompanyat d’un enorme sofriment i dolor físic constant i inevitable.

El seu marit, el Sr. Angel Hernández, testimoni dia i nit durant tots aquest anys del dolor, contemplant la destrossa progressiva de la persona i dedicant tots el moments a atendre les seves necessitats, ha obeït el desig clar i inequívoc expressat per Mª José de morir per no poder resistir mes, reiterat des de la seva lucidesa mental i, tal com ha dit, li ha prestat les seves mans per que ella actues.

El Codi Penal espanyol encara rebutja l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Tot i que potser serà inevitable seguir alguns tràmits legals, no ens podem imaginar la mes mínima actuació punible de la Justícia contra el Sr. Hernández. Fora una monstruositat i una demostració d’insensibilitat moral, castigar a la Sra. Carrasco en la persona del seu marit per la seva decisió lliurament presa, com si el Sistema Judicial valores mes la estricta legalitat abans que la dignitat d’una persona en aquest estat irrevocable de salut i degradació.

En la darrera V Convenció de les Persones Grans de Barcelona celebrada aquest mes de mars de 2019, en el document de conclusions i en l’apartat: Envellir amb dignitat: Orientacions propositives, figura la següent: Reivindiquem el dret a decidir com morir, perquè si nosaltres no decidim, algú ho farà per nosaltres.

Tanmateix, al 7e. Congres Nacional de la Gent Gran, celebrat el mes d’octubre de 2014, en el Manifest de conclusions figura: Que necessitem que es desenvolupi el marc normatiu necessari per fer realitat el dret a una mort digna.

Amb aquests acords, les persones grans deixem ben clar que exigim la urgent necessitat d’una Llei de Eutanàsia. No podríem admetre que la propera Legislatura estatal d’abril de 2019, no modifiques ràpidament el Codi Penal per permetre la mort digna en casos de malalties o defectes físics invalidants de llarga durada com el d’aquesta i altres persones que, dissortadament, no son un cas excepcional sinó mes nombroses del que es coneix públicament, amb redactats que assegurin la llibertat per fer-ho des de la autentica i comprovada voluntat del subjecte, impedint el seu l’ús de forma fraudulenta i criminal.

Les decisions sobre la vida i la mort pertanyen exclusivament a la persona des de la seva total llibertat i ni les creences religioses ni les lleis restrictives, que normalment es deriven d’elles, poden condicionar ni criminalitzar la forma i el moment de morir.

Josep Carné Teixidó
President
Barcelona 16/04/2019